Hoy pongo una poesía escrita por mi amiga Noe. Me gustó desde la primera vez que la leí. Por eso le pedí permiso para publicarla y aquí está.
I així… un dia com un altre… decideix triomfar,
Decideix no esperar a les oportunitats, sinó busca-les tu mateix,
Decideix veure cada problema com l’oportunitat de trobar una solució,
Decideix veure cada desert com la possibilitat de trobar un oasis,
Decideix veure cada nit com un misteri per resoldre,
Decideix veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç.
Descobreix que l’únic rival teu eres les teues pròpies debilitats,
I que en estes està l’única forma de superar-nos.
Costava de trencar la costum, però es va poder.
Descobreix que no vas ser el millor, i tal vegada mai ho vas ser,
No t’importa qui guanye o qui perga,
Ara simplement intenta ser millor que ahir.
Aprèn que el difícil no es arribar al cim, sinó mai deixar de pujar.
Deixa de ser un reflexe dels teus escassos triomfs passats,
I aprèn a ser la meua pròpia llum tènue d’aquest present,
Aprèn que de res serveix la llum,
Si no vas a il•luminar el camí dels demes.
Decideix canviar moltes coses..
Aprèn que els somnis son simplement per fer-se realitat,
Quan ho realitzes,
Ja no dormiràs per descansar,
Ara simplement ho faràs per somiar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario